No entenc massa el que faig, aquí. No em malinterpretis, se què fer quan passa x. Per això tinc aquests fulls enganxats al suro de la sala. Aplico protocols. Instruccions dictades pels altres. La gent que pensa. M'ho van dir un cop, alterats: a tu no et paguen per pensar. No se ben bé perquè em paguen. Però sí se que no puc cometre errors. Que no està ben vist. O millor dit: que no està ben vist ser l'únic que els comet, els errors. Per bé o per mal, aquí no s'ha de destacar. Quan tinc dubtes truco. "Has aplicat això?". "Has executat aquesta comanda?". Sóc l'avantsala d'un robot. Un dels primers jocs d'ordinador va ser el Lotus. El joc de la tortuga, li'n deien. Jo no entenia perquè li deien tortuga a aquell triangle blanc. Esquerra avança dos, executa, enter. I llavors aquell soroll que volia dir que t'havies equivocat; que no quedava més taulell. Abans no funcionava. T'ho juro. Ho sento, em sap greu haver-te despertat per aquesta tonteria. Penjo i que es foti. Per això cobra les guàrdies.
"Tenir una visió global del funcionament del sistema requereix temps, potser anys" - diuen, mentre amaguen tota la informació possible. "No, això tu no ho pots fer encara". Se me'n refot. No tinc cap mena d'intenció, de quedar-m'hi. A la tortuga se li ha fet petit el taulell.
